Tastaolletes. El diccionari ho defineix com "aquella persona que comença moltes coses i no en continua cap, persona inconstant" però només acaricia la superfície del mot en qüestió. 

​

Tastaolletes és aquell qui mentre aprèn a tocar el violí es planteja com seria jugar a ping-pong, aquell qui té una llista d'activitats extraescolars més llarga del que pot recordar, aquell qui sempre s'està posant nous reptes per endavant. 

​

Tastaolletes és aquell qui no s'acontenta sabent nadar sinó que a més vol aprendre waterpolo i natació sincronitzada. A qui quan de petit li preguntaven la futura profesió no responia amb una paraula sinó amb un catàleg ple d'oportunitats. 

​

Tastaolletes és aquell qui comença però no acaba tot el que es proposa. Aquell qui tasta cada plat d'un bufet fins quedar-se amb allò que més li cridi l'atenció. Aquell qui sap que no podrà seguir tots els camins possibles però prefereix explorar-los tots abans de continuar caminant. 

​

Tastaolletes és qui sempre trobarà una altra cosa per fer, a qui les tardes lliures li pesen a l'esquena i com a conseqüència té un calendari apretat. 

​

Tastaolletes és aquell qui no té una sola faceta, aquell qui ajorna qualsevol decisió per por d'abandonar un dels possibles camins.

 

Tastaolletes és aquell qui potser escriu, llegeix i canta però també investiga, calcula i fa recerca. 

​

Jo, Cèlia Ventura i Gabarró, sóc tastaolletes. 

​